La investigació, liderada per SAMSØ sota la direcció de Joan Herrera i Cristina Monge, sòcia de SAMSØ, analitza la percepció del sector professional sobre l’accés a la informació ambiental, la participació pública i l’accés a la justícia ambiental. Daniela Castro també va participar en la presentació de l’informe.
SAMSØ ha participat avui a Madrid en la presentació del Baròmetre CONAMA 2026, una investigació impulsada per la Fundació Conama que analitza com s’està aplicant a Espanya el Conveni d’Aarhus, el tractat internacional que reconeix tres drets fonamentals en matèria ambiental: l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia.
L’estudi, liderat per SAMSØ sota la direcció de Joan Herrera i Cristina Monge, sòcia de SAMSØ, s’ha elaborat a partir de 211 respostes de professionals, 23 entrevistes en profunditat i una sessió de contrast amb 12 especialistes. Daniela Castro, també de SAMSØ, va participar en la presentació de l’informe juntament amb Joan Herrera i Cristina Monge.
L’acte va ser conduït per Mónica López, meteoròloga i presentadora de RTVE, i va comptar amb la intervenció d’Antonio Lucio, president de la Fundació Conama, que també va presentar la nova edició del Congrés Nacional del Medi Ambient, CONAMA 2026. Després de la presentació del Baròmetre, es va celebrar la taula de debat «Neutralitzar la desinformació a través de la comunicació», moderada per Mónica López, amb la participació de Gumersindo Lafuente, periodista de elDiario.es; Sergio Pasero, cap de Suport a l’Operació de Red Eléctrica; Joan Herrera, soci fundador de SAMSØ; Cristina Monge, sòcia de SAMSØ; i Marina Vargas, coordinadora d’Autoconsum i divulgadora sobre Economia Social a Ecooo. L’acte va ser clausurat per Miguel González Suela, subsecretari del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Un marc sòlid, però amb marge de millora
El Baròmetre CONAMA 2026 parteix d’una constatació clara: Espanya disposa d’un marc normatiu sòlid per garantir els drets reconeguts pel Conveni d’Aarhus, ratificat per Espanya l’any 2004 i transposat mitjançant la Llei 27/2006. Tanmateix, la investigació identifica una bretxa entre el reconeixement legal d’aquests drets i la seva aplicació efectiva.
L’accés a la informació ambiental apareix com el pilar que més ha avançat. El 83,9 % dels professionals consultats ha sol·licitat informació ambiental alguna vegada a una administració pública, i existeixen experiències positives de transparència activa. El repte, però, continua sent passar d’una transparència reactiva —en què la ciutadania ha de saber què demanar, on demanar-ho i com fer-ho— a una transparència proactiva, accessible i comprensible.
Pel que fa a la participació pública, el Baròmetre mostra que existeix una cultura participativa activa: el 77,7 % dels professionals ha participat en algun procés de consulta. La principal mancança detectada és la falta de retorn motivat. És a dir, l’absència d’una explicació clara sobre quines aportacions s’han incorporat, quines no i per què. Per a SAMSØ, aquest punt és central: sense retorn, la participació perd capacitat de generar confiança i legitimitat.
L’accés a la justícia ambiental és el pilar amb més recorregut de millora. Tot i que la Llei 27/2006 reconeix drets com l’assistència jurídica gratuïta per a entitats ambientals, moltes organitzacions en desconeixen l’existència o troben dificultats per activar-la. A això s’hi afegeixen la durada dels processos, la desigualtat de recursos, la manca d’especialització i els problemes d’execució de sentències.
Tres prioritats per avançar
El Baròmetre planteja tres recomanacions prioritàries pel seu impacte i viabilitat a curt termini.
La primera és reforçar la formació obligatòria sobre el Conveni d’Aarhus a tots els nivells de l’administració pública, amb una atenció especial a l’administració local. La segona és establir l’obligació de retorn motivat en els processos de participació pública. La tercera és garantir de manera efectiva el dret a l’assistència jurídica gratuïta per a entitats ambientals previst a la Llei 27/2006.
L’estudi també subratlla el paper clau de les diputacions, els cabildos i els consells insulars per donar suport als municipis, especialment allà on hi ha menys recursos tècnics i humans. La millora de l’aplicació del Conveni no depèn únicament de noves obligacions, sinó també d’acompanyament, formació, recursos i una comunicació clara.
Com assenyalen Joan Herrera i Cristina Monge, el diagnòstic ja està fet i les solucions han estat plantejades des del coneixement dels mateixos professionals del sector. El repte ara és fer que els drets ambientals reconeguts siguin plenament exercibles i coneguts per la ciutadania.
Per a SAMSØ, aquest treball reforça una idea central: la transició ecològica necessita bones normes, però també institucions capaces d’aplicar-les, processos participatius que generin confiança i una ciutadania amb accés real a la informació, la participació i la justícia ambiental.
«Fer que sigui possible» implica precisament això: convertir els drets que ja tenim en eines útils per millorar la qualitat democràtica de les polítiques ambientals.
