La setmana passada vam tenir la sort de poder participar en la IV Cimera d’Autoconsum organitzada per UNEF Unió Espanyola Fotovoltaica. En la taula sobre accés a xarxa el nostre soci Joan Herrera va poder compartir que el repte dels pròxims anys està en l’autoconsum col·lectiu. Una vegada s’ha desenvolupat, i molt bé, l’autoconsum individual i industrial, el repte principal està a casar autoconsum de logística, indústria i domèstic. L’objectiu del PNIEC de 19 GWp d’autoconsum només s’aconseguirà, ja no si multipliquem ajudes, sinó si alineem el marc normatiu a favor d’un model més distribuït i participat. Això és en el que estem acompanyant des de SAMSO EDS. Per a això necessitem en accés i connexió traçabilitat i visibilitat. O dit d’una altra manera, capacitat, agilitat i gestió. L’RD 1183/2020 és el llit, però necessitem que en quan es produeix la negativa en accés i connexió hi hagi criteris transparents. I que a posteriori les distribuïdores estiguin obligades a fer les inversions perquè aquesta negativa no es mantingui, així com que puguin repercutir-se aquestes inversions d’una manera àgil. Al seu torn, el repte està a obrir la porta a la capacitat flexible, alguna cosa que permetria l’evacuació en funció de la capacitat de cada moment. En segon lloc, assenyalem com a element imprescindible, ja en la gestió de l’Autoconsum Col·lectiu (AC) el Gestor de l’Autoconsum Col·lectiu. Aquesta figura és fonamental per a la gestió amb tots els interlocutors, i si bé és una bona notícia que avancem amb la guia de IDAE sobre aquesta figura, molts i moltes entenem que és necessària la seva incorporació al marc normatiu. Així ho ha fet Portugal. I en tractar-se d’un sector regulat, és imprescindible, perquè ningú es faci el despistat, que aquesta figura estigui recollida com a actor del sector. En tercer lloc, perquè hi hagi un sistema que prevalgui de manera efectiva les bones pràctiques, és fonamental un sistema de retribució a les distribuïdores que incorpori un nou criteri, el d’autoconsums col·lectius legalitzats, parametritzant els temps de legalització i el percentatge d’autoconsums legalitzats. Avui, la praxi entre diferents distribuïdores és molt diferent. Segons dades de CNMC, existeixen petites i mitjanes distribuïdores que aconsegueixen fins a un 4% de legalitzacions d’Autoconsums Col·lectius respecte als CUPS que subministren. Per contra, les dades de grans actors oscil·len entre un 0,0649% o el 0,00411% i fins i tot xifres inferiors respecte al nombre de subministraments. Si volem que la gent que vivim en habitatges plurifamiliars, l’únic camí és fer que aquestes xifres escalin. Amb tota la complexitat, hi ha diferents maneres de fer i operar. I han d’existir mecanismes de retribució, amb un sistema “bonus-malus” que incentivi que les distribuïdores, l’actor principal perquè l’autoconsum col·lectiu arrencada, s’impliqui decididament en un millor funcionament d’aquest.
Menu
