El passat 30 de juny es va tancar el tràmit d’audiència i informació pública del Pla Social per al Clima (PSpC), l’instrument dotat amb 9.099 milions d’euros amb què el Govern vol protegir les llars i microempreses vulnerables davant la fi de la dependència dels combustibles fòssils. Des de SAMSO hi vam voler aportar el nostre gra de sorra, o potser una mica més, presentant unes al·legacions amb una mesura concreta i de desplegament immediat.
La nostra proposta és senzilla d’enunciar i potent en l’impacte: canalitzar els excedents de l’autoconsum fotovoltaic cap a llars vulnerables mitjançant l’autoconsum col·lectiu.
Una paradoxa que no hauríem d’assumir com a normal
Espanya viu una contradicció energètica de primer ordre. D’una banda, el país disposa d’uns 10 GW instal·lats d’autoconsum fotovoltaic i, malgrat això, durant el 2025 es van desaprofitar 2.183 GWh d’energia solar, amb episodis creixents de preus negatius al mercat majorista en hores de sol. De l’altra, 1,72 milions de llars continuen en situació de pobresa energètica, sense poder cobrir les seves necessitats bàsiques de calefacció, refrigeració o il·luminació.
Energia renovable que es perd mentre milions de famílies no poden climatitzar la seva llar. No es tracta de construir més abans d’aprofitar el que ja tenim: es tracta d’usar millor l’energia neta que ja estem generant.
En què consisteix la proposta
El model permet que qui genera excedents renovables pugui cedir una part d’aquesta energia a famílies vulnerables properes (dins el radi legal de 5.000 metres que habilita el RDL 7/2026), amb tres característiques clau:
-
Traçabilitat a la factura: la distribuïdora aplica automàticament la reducció a la factura de la llar receptora.
-
Zero inversió per a qui rep: la família beneficiària no ha de fer cap desemborsament ni canviar d’hàbits.
-
Paper de les entitats del tercer sector: actuen com a gestores, verificadores i certificadores de l’impacte social, emetent fins i tot el certificat fiscal de la donació.
Què plantegen les al·legacions
Les al·legacions presentades demanen, entre altres qüestions:
-
Incorporar al PSpC una mesura específica d’autoconsum col·lectiu d’excedents per a llars vulnerables (proposada com a nova mesura C1.M8 del Component 1).
-
Donar seguretat jurídica i fiscal a la cessió d’excedents, reconeixent l’energia com a bé donable en el marc de la Llei 49/2002 de mecenatge.
-
Reconèixer formalment el paper de les entitats del tercer sector com a intermediàries i certificadores de les donacions energètiques.
-
Establir sinergies amb la mesura ja existent (C1.M5) de comunitats energètiques, en lloc de competir-hi.
-
Impulsar projectes pilot que permetin validar i escalar el model.
La dimensió de l’oportunitat
Les xifres deixen clara la magnitud del que està en joc. Els excedents fotovoltaics avui desaprofitats podrien traduir-se en estalvi directe per a fins a 1,39 milions de llars vulnerables, el 81% del total amb bo social, amb un impacte agregat estimat de fins a 185 milions d’euros anuals en reducció de factures.
I tot això amb un cost públic directe pràcticament nul, sense infraestructura addicional i amb un termini de desplegament inferior a 12 mesos des de l’aprovació normativa, aprofitant el marc regulatori ja vigent: el RDL 7/2026, la futura modalitat d’autoconsum compartit d’excedents i les obligacions de la Directiva (UE) 2024/1711 sobre energy sharing.
Una solució que només avança des de la col·laboració
Aquestes al·legacions les hem compartit amb UNEF (Unión Española Fotovoltaica), Creu Roja Espanyola, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i altres entitats, perquè una solució d’aquest abast només pot tirar endavant amb la suma del sector renovable, les entitats socials, l’administració pública i la ciutadania.
Volem agrair especialment a Xavi Bou Torrent, artífex de la idea i amb qui hem treballat aquestes al·legacions, per impulsar una visió tan potent com necessària: convertir kilowatts renovables que avui perden valor en estalvi real, dignitat i esperança per a famílies vulnerables.
La pobresa energètica no es combat només amb ajudes: també es combat dissenyant mecanismes intel·ligents perquè la transició energètica arribi primer a qui més la necessita.
