L’apagada del passat 28 d’abril, encara que va ser breu, va ser suficient per evidenciar l’enorme dependència de la nostra societat del subministrament elèctric. En poques hores, es va fer palesa la fragilitat d’un sistema que, malgrat la seva rellevància quotidiana, continua sent força desconegut per a la ciutadania.
A la incomoditat immediata provocada per la manca d’energia, s’hi va sumar un efecte secundari igualment preocupant: la desinformació. Aquesta es va estendre ràpidament, alimentada per rumors i per una manca general de coneixement sobre el funcionament d’un sistema elèctric complex que rarament ocupa un lloc central en el debat públic.
Cal subratllar que Red Eléctrica Española ha demostrat històricament una fiabilitat exemplar. Justament per això, el seu paper ha quedat sovint relegat de l’atenció pública, quan hauria de formar part del coneixement bàsic ciutadà.
Comprendre l’incident: freqüència, inèrcia i tecnologies de generació
Tot i que encara s’investiguen les causes exactes, hi ha conceptes bàsics que ajuden a entendre què va passar. Un d’ells és la freqüència del sistema elèctric, que a Europa es manté coordinadament en 50 Hz. Aquesta freqüència està estretament relacionada amb la inèrcia dels generadors síncrons —com els de les centrals nuclears, de cogeneració, de gas, carbó, petroli, solar tèrmica i hidràulica—, la massa rotatòria dels quals proporciona estabilitat al sistema.
En canvi, les tecnologies com la solar fotovoltaica i l’eòlica depenen de convertidors electrònics que, excepte si utilitzen inversors específics com els “grid-forming”, no aporten inèrcia física.
Un altre criteri essencial per avaluar les tecnologies energètiques és la seva capacitat de gestió, és a dir, la possibilitat d’ajustar ràpidament la producció segons la demanda. Així, encara que l’energia nuclear proporciona estabilitat gràcies a la inèrcia, la seva rigidesa operativa impedeix que actuï amb agilitat en situacions d’emergència o de canvi operatiu. Passades 24 hores de l’incident, el sistema encara no comptava amb generació nuclear.
Desmitificant el 28 d’abril
Contràriament a alguns discursos alarmistes, el 28 d’abril no va ser el dia amb més generació renovable. Dies anteriors, com el 16 i 17 d’abril, van registrar una quota renovable superior durant les hores centrals del dia. A més, aquell dia l’energia nuclear estava parcialment operativa, amb més de 3,5 GW aportats al sistema dels 7,1 GW instal·lats.
A les 12 h del 28 d’abril, la generació fotovoltaica i eòlica representava el 72,03 % del total a la península Ibèrica. Aquest percentatge és coherent amb la mitjana de les darreres setmanes, que se situa entorn del 70 %, i que en alguns moments ha superat el 78 %.
El 28 d’abril ens obliga a pensar a nivell de sistema, en variables com l’estabilitat (és a dir, la robustesa que aporten la inèrcia dels motors síncrons) i la flexibilitat (capacitat de gestió i resposta de les diferents tecnologies). A l’efecte de política energètica, de decisions a llarg termini sobre les fonts de generació, no hauríem d’oblidar-nos d’altres dues variables: el LCOE o cost de produir energia segons tecnologia (fotovoltaica, eòlica i hidràulica milloren la nostra competitivitat econòmica) i la seva sostenibilitat (en termes tant d’emissions com de residus i altres variables). I quina tecnologia aporta inèrcia, és gestionable, barata i neta? La hidràulica. I com es gestiona (explota seria el terme més adequat) aquesta tecnologia? Amb criteris de rendibilitat, que no de suport al sistema elèctric.
Aquesta situació, tot i ser paradoxal per tractar-se d’una font amb costos marginals pràcticament nuls, s’ha convertit en habitual. De fet, segons l’informe anual d’OMIE del 2023, l’energia hidràulica va fixar el preu de la llum en un 34,5 % de les hores de l’any. Això demostra que la seva entrada al sistema es regeix més per criteris d’oportunitat econòmica que per la lògica de l’operació del sistema.
Potser ha arribat el moment de debatre quins actius han de funcionar prioritzant l’interès general. En altres països, la hidràulica és gestionada pel TSO en funció de les necessitats del sistema i de la planificació estratègica de l’aigua. No parlem necessàriament de gestió pública, sinó de decidir quan ha d’operar.
Pensar i actuar com abans o aprendre per repensar el futur? Més recursos distribuïts versus a models centralitzats i en poques mans
Davant els reptes que ha evidenciat l’apagada, l’agregació de petits recursos de generació, emmagatzematge i gestió de la demanda es presenta com una alternativa robusta i democratitzadora.
Els recursos distribuïts ofereixen redundància natural, reduint els riscos d’interrupció en diversificar les fonts. Amb tecnologia avançada, poden proporcionar serveis similars als de les grans instal·lacions, optimitzant la xarxa i reduint pèrdues. A més, prioritzar la fabricació i control europeu reforça la sobirania tecnològica i la seguretat.
Lliçons de l’apagada: cap a un sistema més robust i distribuït
La resposta al 28 d’abril ha de ser serena i enfocada al futur, no reactiva ni condicionada per interessos particulars.
- Mix energètic equilibrat: Cal prioritzar fonts netes, rendibles, robustes i gestionables. Si l’energia renovable és estratègica, amb lideratge de l’eòlica i la fotovoltaica, la hidràulica és la clau per la seva capacitat de resposta ràpida.
- Emmagatzematge i sistemes distribuïts: És urgent accelerar la implantació de bateries, hidràulica reversible i autoconsum intel·ligent que pugui operar de forma aïllada en situacions crítiques.
- Ciberseguretat i digitalització: Tant les grans centrals com les petites instal·lacions han de complir els estàndards de protecció de dades i seguretat, gestionant la informació des de la UE.
- Més interconnexions: Cal debatre si són per exportar o per reforçar la robustesa del sistema. En tot cas, un sistema renovable necessita una millor interconnexió. L’alternativa és una major dependència dels combustibles fòssils i més emissions, o menys robustesa amb renovables aïllades.
Un moment clau per definir el nostre futur energètic
No podem permetre que un incident excepcional serveixi d’excusa per frenar la transició cap a un model renovable i distribuït. Seria un greu error tornar a sistemes centralitzats i dependents de combustibles fòssils, especialment en un context de crisi climàtica i geopolítica.
No podem concloure que l’apagada justifica frenar les renovables, ja que això limitaria la nostra sobirania i competència energètica.
Espanya lidera en renovables i construeix una reindustrialització sostenible gràcies a costos competitius. És el moment de consolidar un model on l’interès públic sigui el principi rector: renovable, competitiu, participat, segur i resilient.
L’apagada del 28 d’abril ha de ser un punt d’inflexió per reforçar les fortaleses, corregir vulnerabilitats i avançar cap a un sistema energètic més intel·ligent, just i sostenible.
