Avui fa un any del major apagament de la història recent d’Espanya. És el moment de parlar amb claredat.
Des de SAMSO, com a despatx especialitzat en transició energètica, volem aportar allò que ens correspon: rigor tècnic i jurídic.
El que diuen els informes. Tots.
L’informe d’ENTSO-E, el de REDEIA, el del Ministeri i el de la Universitat Comillas coincideixen en la mateixa direcció:
- L’apagada no va ser causada per manca d’inèrcia.
- Va ser un error en el control de tensió de la xarxa.
o és un matís menor. És la diferència entre identificar correctament el problema o buscar solucions en el lloc equivocat.
El veritable problema: la regulació anava per darrere
El 28 d’abril de 2025, les energies renovables NO podien participar en el control de tensió de la xarxa. No per una limitació tecnològica, sinó perquè el Procediment d’Operació 7.4 no ho permetia.
El sector feia més de quatre anys que sol·licitava aquesta actualització normativa. Va arribar després de l’apagament, no abans.
Aquesta és la principal lliçó jurídica i reguladora del 28 d’abril: la normativa no pot anar per darrere de la tecnologia. Quan això passa, el cost el suporten els ciutadans.
Pel que fa a l’impacte econòmic, només en restriccions tècniques de control de tensió, el sistema va assumir 2.303 milions d’euros el 2025. D’aquests, 725 milions corresponen al sobrecost directe de l’operació reforçada posterior a l’apagament.
Un any després: avenços i reptes
El que ha millorat
Des de març de 2026, les energies renovables ja poden participar en el control de tensió. Actualment hi ha 4,5 GW habilitats. El cost de les restriccions s’ha reduït de manera significativa.
El que queda pendent
El potencial renovable habilitable podría alcanzar los 32,5 GW, pero la retribución actual es de 1 €/MVArh, frente a los 100–200 €/MVArh que reciben los ciclos combinados de gas por el mismo servicio. Esta diferencia ralentiza el despliegue.
També queda per desenvolupar la regulació del grid-forming, la tecnologia que permetrà a les renovables i a l’emmagatzematge aportar també serveis d’inèrcia. La tecnologia ja existeix.
La pregunta que queda oberta
El debat sobre si les renovables són compatibles amb la seguretat del sistema ja té resposta tècnica: sí que ho són, i amb la regulació adequada poden ser el seu principal garant.
La pregunta que queda sobre la taula és una altra: serem capaços d’actualitzar el marc regulador amb la velocitat que el sistema necessita, abans del pròxim incident?
En els darrers temps s’ha avançat. I un any després, estem millor. Però hem de continuar avançant.
